dijous, 27 de novembre del 2008

Resum de la reunió del 26 de novembre de 2008 amb els representants de l'Escola Cristiana

Reunits a l'aula de música de l'escola El Carme-Vedruna el dia 26 de novembre de 2008, amb l'assistència dels Sr. Enric Puig, Secretari General de l’Escola Cristiana de Catalunya, el Sr. Carles Armengol, Secretari General Adjunt de l’Escola Cristiana de Catalunya i el Sr. Antoni Manyé , Secretari Tècnic de l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya / Fundació Escola Cristiana de Catalunya i de representants de les següents escoles: El Carme Vedruna de Manlleu, la Salle de Manlleu, Casals-Gràcia de Manlleu, Pare Coll de Vic, Sagrats Cors de Vic, Sant Miquel de Vic i Rocaprevera de Torelló.

S'exposen per part del grup de mestres de les escoles concertades amb contracte programa d'Osona:
La reivindicació de millora retributiva i horària d'aquest col·lectiu de mestres i professors degut a la seva implicació en la tasca de cohesió social des de fa ja força anys i en algunes escoles fins i tot més de 18 anys. És a dir es demana l’homologació de condicions de treball i salarials amb el professorat de l’escola pública ja que si fem les mateixes funcions volem també les mateixes condicions.
Tothom expressa les seves queixes i suggeriments.

Per part del Secretariat:
Es disculpen per la tardança en donar resposta a les nostres demandes.
També se'ns diu que ja s'han estat fent accions al respecte de l'objectiu bàsic de la demanda, però l'Administració no ha contestat al seu projecte definit que data del juliol d'enguany. Es lliura documentació.

Després de molt diàleg en el qual es parla entre d'altres coses de la seva visió dels Contractes Programa i d'altres qüestions com la de dir que la vessant retributiva és el conveni que l'ha de dictar...

S'arriba a l'acord següent:
De mantenir una reunió amb el Conseller d'Educació juntament amb dos representants del Secretariat , els tres Secretaris Generals d'Ensenyament dels Sindicats representatius a la Concertada, així com dos membres del Col·lectiu de Mestres i Professors d'Escoles Concertades amb Contracte Programa d'Osona per tal de que una vegada i per totes es posin les bases per arribar a un acord pel que fa a la reducció horària. Es parteix de la proposta que fan els tres sindicats, i que la patronal de l’Escola Cristiana veu bé, i que consisteix en que quan concedeixi un contracte programa a una escola, automàticament se li assignin els mateixos recursos de plantilla que a una escola pública. D’aquesta manera l’homologació horària seria automàtica.

Així d'aquesta manera ja no se’ns podrà passar la pilota al terrat de l'altre.

Així s'ha acordat a Manlleu a les 19 h , del dia 26 de novembre de 2008

dijous, 20 de novembre del 2008

Resum de l'Assemblea del dia 19 de novembre

El dimecres 19 de novembre unes 80 persones ens vam aplegar en una Assemblea informativa a l'Auditori de la Caixa de Manlleu de Manlleu.

L'acte va comptar amb la destacada presència dels màxims responsables de les Federacions d'Ensenyament de la UGT la Sra. Roser Font, de CCOO la Sra. Montse Ros i de la USOC el Sr Francesc Portalés. Tots tres van mostrar el seu suport al Grup de Mestres, a la tasca que es ve fent des de fa uns dos anys i el reconeixement al paper de dinamitzadors dintre dels treballadors de la concertada per aconseguir l'homologació de les condicions de treball amb l'escola pública.
A l'assemblea presentada i moderada pel periodista del 9 Nou Agustí Danés, es va parlar bàsicament dels Contractes Programa, de l'Homologació i de l'actual Projecte de LLei d'Educació que fa pocs dies ha començat el tràmit parlamentari.
-Dels Contractes Programa, eina que deriva del Pacte Nacional per a l'Educació signat el març del 2006 i que ha de possibilitar la gratuïtat de l'escola concertada, se'n va fer un balanç força negatiu de la seva aplicació. Tots tres sindicats van coincidir que el govern no ha complert, ni de lluny, els seus compromisos, i van remarcar també l'actitud poc favorable de les patronals del sector.
-Quan a l'homologació, i sobretot a l'homologació via Contracte Programa, que és la reivindicació bàsica de les escoles amb Contracte Programa es va proposar la idea que quan a una escola se li concedeixi un Contracte Programa automàticament també se li assignin els mateixos recursos de plantilla que a una escola pública. D'aquesta manera l'homologació horària seria automàtica, no en canvi la salarial que vindria via conveni.
Aquesta posició es va assumir per part dels 3 sindicats. I van proposar portar la proposta al Departament d'Educació amb l'assessorament i l'ajuda de membres del nostre Grup.
-I finalment pel que fa al Projecte de Llei d'Educació tots tres sindicats també es van mostrar molt crítics amb l'actual Projecte. Bàsicament perquè no recull el que diu essencialment el Pacte Nacional per a l'Educació i que és el desplegament del Servei Públic d'Educació, eina que ha de possibilitar la igualtat de drets i deures entre les dues xarxes, la pública i la concertada, i possibilitar en un període relativament curt l'homologació.
Van convidar a tots els assistents a la mobilització social, el dia 27 a davant de la patronal i també a la que tindrà lloc el proper 30 de novembre al davant del Parlament de Catalunya.

divendres, 7 de novembre del 2008

Assemblea informativa sobre les nostres reivindicacions, 19 de novembre de 2008

El proper dimecres 19 de novembre a les 18 h. a l'Auditori de la Caixa de Manlleu, carrer del Pont, 16 de Manlleu es farà una Assemblea informativa sobre les nostres reivindicacions per als mestres i professors de les escoles concertades amb contracte programa, amb la presència del Secretari General de l'USOC, Sr. Francesc Portalès i Claramonte, de la Secretària General d'UGT, Sra. Roser Font i Pi, i de la Secretària General de CCOO, Sra. Montse Ros i Calsina.

dijous, 6 de novembre del 2008

No volem treballar menys, volem treballar millor

Els i les professionals de l'escola privada exigim millors condicions laborals

Actualment els centres concertats a Catalunya constitueixen, aproximadament, un quaranta per cent de la xarxa eductiva del nostre país. A la ciutat de Barcelona la proporció de centres privats concertats arriba gairebé al seixanta per cent. Les escoles concertades són escoles de titularitat privada en les quals el Departament d'Educació es fa càrrec del pagament dels salaris dels i les docents i d'una part de les despeses de funcionament dels centres.
Aquesta aposta tant important per l'escola concertada no deixa de ser una opció d'estalvi pressupostari per part de les administracions públiques. Les condicions laborals, tant pel que fa a salaris com a jornada, són encara inferiors a les escoles concertades, sobretot a l'ensenyament secundari. (...)
No cal dir que aquesta diferència, que el mateix, Ernest Maragall, Conseller d'Educació, ha qualificat de "intolerable i insostenible", repercuteix de manera negativa en la nostra vida personal i familiar. El fet de disposar de només sis hores per preparar vint-i-quatre hores de classe a secundària (a l'ensenyament públic la proporció és de 12/18), fa que haguem d'aprofitar hores del nostre temps personal per a correccions, atenció als pares i mares i als alumnes, etc.
És evident, doncs, que és el Departament d'Educació qui ha de resoldre a través d'un nou acord de plantilles aquesta situació. (...)
La resposta fins ara de les patronals del nostre sector ha estat la negativa a negociar el conveni. (...) Considerem que la situació als nostres centres és insostenible i que cal que les patronals facin un pas endavant per demostrar que han copsat la inquietud dels treballadors i treballadores i que no estalviaran esforços per avançar conjuntament cap a l'homologació de les nostres condicions laborals.
Aquest manifest s'ha fet per la concentració del 6 de novembre. Llegir el manifest sindical complet (pdf)

L'escola concertada rebrà 318 milions d'euros més cada any fins al 2016

Maragall destaca que les ajudes facilitaran que els centres assumeixin més estudiants immigrants o amb dificultats.
EFE. Barcelona, 5 de novembre de 2008.
L'escola concertada rebrà una inversió addicional de 318 milions d'euros anuals fins al 2016 per desenvolupar els contractes programes que han de garantir una millor distribució dels alumnes i millorar els seus concerts, en aplicació de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha donat a conèixer aquesta xifra durant una conferència del Fòrum Europa, on ha desglossat les partides que es comprometran per desplegar la LEC, en tràmit parlamentari, i que suposaran en conjunt un increment de la inversió anual dedicada a l'educació de l'ordre de 1.500 milions d'euros, dels que 500 ja s'estan avançant.
L'actual ajuda és "clarament insuficient"
Maragall ha subratllat que els 318 milions de més dels quals es beneficiarà l'escola concertada aniran destinats als contractes programes, ideats per facilitar que aquests centres assumeixin un major percentatge d'estudiants immigrants o amb dificultats, i a homologar les condicions de treball amb el sector públic, a més de millorar els concerts.
En aquest punt, ha assenyalat que els concerts s'incrementaran de manera important atès que la subvenció pública que ara percep l'escola concertada "és clarament insuficient" en relació amb el cost de l'escolarització. "Les escola concertada ha de ser lliure per ser, créixer i oferir-se. I també ha de ser diversa, per la qual cosa cal ajudar-la en aquesta diversificació", ha apuntat Maragall.
L'escola pública
De la seva banda, l'escola pública, la majoritària en el sistema educatiu català, percebrà 387 milions d'euros més a l'any per implementar els objectius fixats en la LEC de guanyar autonomia, fer-se amb una direcció més professionalitzada i desenvolupar la carrera professional dels docents, entre d'altres. El capítol de les ajudes a les famílies en forma de llibres de text, menjadors i transport escolar i diferents tipus de beques (beques sou o per al reconeixement del mèrit) suposarà una inversió addicional de 153 milions d'euros, amb la qual cosa que es doblaran les partides actuals, segons el conseller.
L'avaluació i els recursos destinats als governs locals i el teixit productiu per ajustar el mapa de l'oferta de la Formació Professional (FP) i la del Batxillerat es portaran 114 milions d'euros, amb l'objectiu ambiciós que el percentatge d'alumnes que acaben l'educació secundària no obligatòria passi del 60% actual al 80 o 85%.
Una "eina"
Els ajuntaments rebran també gran part dels 521 milions d'euros més que la LEC preveu assignar a l'etapa de 0-3 anys, la formació d'adults i l'artística. Aquestes xifres són, segons Maragall, "molt significatives", però "són només una eina i no garanteixen per si soles l'encert", per la qual cosa ha advocat per "governar".
La inversió equivalent a 1.500 milions d'euros anuals fins al 2016 que suposaran l'aplicació de la LEC s'aplicarà de manera "progressiva", per la qual cosa la quantitat anual que es dediqui no serà constant sinó que dependrà també del cicle econòmic. De fet, el mateix Maragall ja ha avançat que el 2009 i el 2010 NO serà possible realitzar una inversió anual addicional de 1.000 o 1.500 milions. El projecte de pressupost d'Educació per al 2009 és de 5.120 milions d'euros.