ELIMINACIÓ DELS CONTRACTE PROGRAMA A LES ESCOLES CONCERTADES: ATAC A LA COHESIÓ SOCIAL I EDUCATIVA

Fa més de vint anys, les escoles de Manlleu (públiques i concertades) van decidir repartir-se de forma equitativa l’alumnat nouvingut amb el convenciment que era la millor forma d’evitar problemes socials com la formació de guetos.

La decisió es va prendre conjuntament amb l’Ajuntament, i aquest acord comportava un esforç econòmic i de recursos que es van assumir sense cap més demanda, amb la certesa que val més invertir recursos en la cohesió que haver de solucionar conflictes socials greus que poden acabar en violència.

Aquesta primera decisió es va estendre primer a Vic, poc després a Olot i, ja més tard, dins el Pacte Nacional per l’Educació (com a “model Vic”), es va generalitzar a pobles i escoles amb una situació similar, reconeixent la seva particularitat amb els contractes-programa. D’aquesta manera es va ajudar econòmicament les escoles concertades per tal d’equiparar-les a la pública pel que fa a despeses dels pares. Així, ens apropàvem una mica més a la xarxa única d’escoles amb els mateixos drets i amb els mateixos deures.

Les vint-i-set escoles a les quals ha arribat el contracte-programa hem contribuït de forma decisiva a la integració dels alumnes immigrants, les seves famílies i a mantenir la cohesió social del nostre entorn. La valoració que s’extreu, doncs, d’aquests anys de funcionament del model d’escoles integradores és molt positiva. La disminució de la conflictivitat ha estat evident, així com els resultats acadèmics, que milloren de forma clara a l’informe Pisa.

Ara bé, tot i aquest evident benefici educatiu i social, finalment han acabat amb els contractes-programa. A partir del proper curs i sota l’excusa de la crisi, amb la qual tot s’hi val, han decidit canviar (o liquidar) la manera d’atendre els alumnes desfavorits.

Des del principi, no ens enganyem, hi ha hagut una forta oposició des de diferents àmbits al Pacte Nacional per l’Educació. A més, al nostre país, practiquem l’esport de desmuntar el que els governants anteriors han engegat, normalment sense valorar la seva utilitat. Ningú que conegui la situació real dels nostres pobles pot negar la prioritat de mantenir, i millorar, aquest model integrador i preventiu de conflictes socials.

No entenem que mentre unes escoles que ajudem a la cohesió social del nostre barri, poble o ciutat deixem de rebre una part de diners per poder continuar fent aquesta feina, d’altres escoles situades en entorns privilegiats continuen cobrant concerts educatius per escolaritzar alumnes d'elit o per escolaritzar alumnes separats per sexe. I és que l’actitud del govern de la Generalitat és del tot incomprensible i desconcertant. S’atreveix amb els febles però no amb les elits.

És evident que la situació és molt preocupant, i no cal ser un analista gaire fi per preveure l’augment dels problemes a les escoles i de la conflictivitat social. És increïble que a dia d’avui es consideri tan poc prioritari invertir en educació i en recursos per enfortir la convivència ciutadana. No anem bé. Ara més que mai hem de fer front a aquest tipus de decisions, no les podem admetre. Ens hi juguem el futur com a professionals i com a persones. I és que com a professionals la desaparició del contracte programa pot suposar la pèrdua d’uns seixanta llocs de treball, trenta dels quals a la comarca d’Osona. Definitivament ens estan abocant a la ruïna social i laboral.

1 de maig de 2013
GRUP DE MESTRES I PROFESSORS/ES D’ESCOLES CONCERTADES DE CATALUNYA AMB CONTRACTE PROGRAMA

Les escoles concertades amb més alumnat immigrant perdran les ajudes específiques

Ensenyament no tornarà a convocar contractes programa amb aquests centres a partir del curs que ve
SÒNIA SÁNCHEZ
El Pacte Nacional per l'Educació va crear l'any 2006 els contractes programa amb escoles concertades com una eina de redistribució de l'alumnat immigrant o socioeconòmicament desfavorit, el que s'anomenen alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE). Es tractava d'unes ajudes específiques (a part del concert) a centres concertats perquè absorbissin més alumnes amb NEE, però es va començar per subvencionar els que ja de bon principi tenien un alt percentatge de població immigrant, com són totes les concertades de Vic, Olot i Manlleu. L'ajuda cobreix el cost de la sisena hora -que a la concertada paguen els pares- perquè aquests centres la puguin oferir de manera gratuïta a tots els alumnes. L'objectiu: evitar la guetització.

Però les 27 escoles que fins ara rebien aquesta ajuda "hauran de comunicar a les famílies que a partir del curs que ve aquesta activitat no serà gratuïta", segons va explicar Carles Armengol, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la patronal que agrupa la majoria de concertades catalanes.

Abans l'administració finançava la sisena hora dels alumnes amb NEE a totes les escoles concertades, però quan es va eliminar la sisena hora a la pública, fa dos anys, això es va deixar de pagar. "Ara s'eliminen també els contractesprograma que subvencionen la sisena hora a tots els alumnes" als centres concertats amb alts percentatges d'immigració, ratifica la directora de la patronal de concertades laiques Agrupació Escolar Catalana, Eva Salvà.

Solució per al curs actual

Per a aquest curs, 2012-2013, l'administració es va comprometre a fer efectives aquestes ajudes, tot i que ja no era possible una nova pròrroga dels contractes programa. Divendres passat, responsables del departament d'Ensenyament es van reunir amb les 27 escoles i les dues patronals de concertades per comunicar-los que l'ajuda per a aquest curs la cobraran en forma de subvenció directa, tot i que amb una rebaixa, probablement del 10%, segons Armengol. Just ara comença el procés de presentació de sol·licituds per cobrar aquesta ajuda i s'espera que la primera bestreta arribi a finals de curs.

"Les escoles estem finançant aquest curs amb fons propis i algunes amb crèdits. Ara queda clar que aquests diners els rebrem tot i que amb una rebaixa. Però el problema serà a partir del curs vinent, perquè en aquests moments les notícies del departament són que no hi haurà ajuda", admetia el director del Col·legi Sant Miquel de Vic, Ignasi Roviró. El principal temor del director és que l'única solució sigui fer pagar a les famílies, "i llavors uns nens pleguin a una hora i uns altres pleguin una hora abans" perquè no puguin assumir la despesa de la sisena hora. Més encara quan a Vic totes les escoles públiques, almenys aquest curs, encara mantenen la sisena hora, perquè han estat catalogades com a centres d'entorns socials desfavorits. "Seguirem treballant amb l'administració per veure si trobem solucions i, en tot cas, serà una decisió conjunta de totes les escoles concertades de Vic, perquè l'accés al contracte programava ser també un projecte de ciutat" per redistribuir la població immigrant entre els centres públics i privats, diu Roviró.

Segons Armengol, el Govern es va mostrar obert a buscar noves fórmules d'ajuda, que ja no passarien per la sisena hora, perquè aquests centres puguin continuar assumint alumnat immigrant. Des d'Ensenyament remarquen, però, que no és possible saber com es resoldrà la qüestió el curs vinent, ja que dependrà del pressupost del 2014, i encara ara no es coneix ni el del 2013.

Notícia publicada al Diari Ara, el 28/3/2013