Fa més de vint anys, les escoles de Manlleu (públiques i concertades) van decidir repartir-se de forma equitativa l’alumnat nouvingut amb el convenciment que era la millor forma d’evitar problemes socials com la formació de guetos.
La decisió es va prendre conjuntament amb l’Ajuntament, i aquest acord comportava un esforç econòmic i de recursos que es van assumir sense cap més demanda, amb la certesa que val més invertir recursos en la cohesió que haver de solucionar conflictes socials greus que poden acabar en violència.
Aquesta primera decisió es va estendre primer a Vic, poc després a Olot i, ja més tard, dins el Pacte Nacional per l’Educació (com a “model Vic”), es va generalitzar a pobles i escoles amb una situació similar, reconeixent la seva particularitat amb els contractes-programa. D’aquesta manera es va ajudar econòmicament les escoles concertades per tal d’equiparar-les a la pública pel que fa a despeses dels pares. Així, ens apropàvem una mica més a la xarxa única d’escoles amb els mateixos drets i amb els mateixos deures.
Les vint-i-set escoles a les quals ha arribat el contracte-programa hem contribuït de forma decisiva a la integració dels alumnes immigrants, les seves famílies i a mantenir la cohesió social del nostre entorn. La valoració que s’extreu, doncs, d’aquests anys de funcionament del model d’escoles integradores és molt positiva. La disminució de la conflictivitat ha estat evident, així com els resultats acadèmics, que milloren de forma clara a l’informe Pisa.
Ara bé, tot i aquest evident benefici educatiu i social, finalment han acabat amb els contractes-programa. A partir del proper curs i sota l’excusa de la crisi, amb la qual tot s’hi val, han decidit canviar (o liquidar) la manera d’atendre els alumnes desfavorits.
Des del principi, no ens enganyem, hi ha hagut una forta oposició des de diferents àmbits al Pacte Nacional per l’Educació. A més, al nostre país, practiquem l’esport de desmuntar el que els governants anteriors han engegat, normalment sense valorar la seva utilitat. Ningú que conegui la situació real dels nostres pobles pot negar la prioritat de mantenir, i millorar, aquest model integrador i preventiu de conflictes socials.
No entenem que mentre unes escoles que ajudem a la cohesió social del nostre barri, poble o ciutat deixem de rebre una part de diners per poder continuar fent aquesta feina, d’altres escoles situades en entorns privilegiats continuen cobrant concerts educatius per escolaritzar alumnes d'elit o per escolaritzar alumnes separats per sexe. I és que l’actitud del govern de la Generalitat és del tot incomprensible i desconcertant. S’atreveix amb els febles però no amb les elits.
És evident que la situació és molt preocupant, i no cal ser un analista gaire fi per preveure l’augment dels problemes a les escoles i de la conflictivitat social. És increïble que a dia d’avui es consideri tan poc prioritari invertir en educació i en recursos per enfortir la convivència ciutadana. No anem bé. Ara més que mai hem de fer front a aquest tipus de decisions, no les podem admetre. Ens hi juguem el futur com a professionals i com a persones. I és que com a professionals la desaparició del contracte programa pot suposar la pèrdua d’uns seixanta llocs de treball, trenta dels quals a la comarca d’Osona. Definitivament ens estan abocant a la ruïna social i laboral.
1 de maig de 2013
GRUP DE MESTRES I PROFESSORS/ES D’ESCOLES CONCERTADES DE CATALUNYA AMB CONTRACTE PROGRAMA
